Salari o sostre, aquesta és la qüestió.

El dia 11 de novembre, els sindicats convoquen una vaga general a tota Catalunya per manifestar el dret a un salari i un sostre dignes, a només dos dies de les eleccions.

Cada cop són més els joves que no tenen prou recursos per independitzar-se, pagar els seus estudis, el menjar i la llum. Els preus de productes bàsics pugen cada cop més, i els preus del gasoil també. Això fa que els joves depenguin de les famílies. Molts acaben tenint feines amb contractes temporals.

Mentre els preus apugen, els salaris cada cop pateixen més retallades, fent que els salaris es vegin estancats, i que ni una feina fixa, ni un lloguer, ni una hipoteca siguin garantia de poder finançar-se la seva vida.

Es reclama apujar el salari mínim a 1.300 euros al mes de cara a l’any vinent, i un increment salarial des del 4 al 7%. Les organitzacions sindicals com la UGT i les CCOO reclamen un milió i mig d’habitatges públics per la població vulnerable, exigint millores laborals i mesures dràstiques contra el que suposa tenir un habitatge. S’exigeix en la pròxima dècada abaixar els preus del mercat. També demanen la fi dels desnonaments sense alternativa residencial i frenar els pisos turístics.

La data definitiva de la vaga es va fixar després de la mort de Mari Carmen Abascal, una dona que va patir un desnonament a Madrid. S’ha fixat exactament dos dies abans de l’inici de les campanyes electorals. Aquest fet va ser el catalitzador perquè tant els sindicats laborals com els moviments socials de la PAH i del Sindicat de Llogateres decidissin unificar forces en un bloc històric.

Com a punt pràctic de com s’està organitzant la joventut, s’ha posat en marxa la «Casa de la Vaga» a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest espai és utilitzat per estudiants i col·lectius per coordinar els comitès de cara a l’11 de novembre, comptant amb el vistiplau de la mateixa universitat donada l’excepcionalitat de la crisi.