Per amor va començar i per amor s’acaba

Els dies 7, 8, 9 i 10 d’octubre Oques Grasses va fer els seus últims concerts a l’estadi Olímpic Lluís Companys, on van assistir un total de 220.000 persones, unes 55.000 per dia.

Estadi Olímpic dissabte 10 d’octubre, just abans que comencés el concert.

El concert va començar amb un vídeo que feia un recull dels primers moments del grup i tot seguit van cantar un mix d’algunes cançons, entre elles Petar-ho i Sta guai, mentre els membres del grup apareixien al fons de l’estadi, el lloc menys esperat. I el cantant, Josep Montero, va aparèixer sobre una plataforma al centre de l’estadi on va cantar Córrer pels camps ell sol en acústic amb el seu ukulele que l’ha acompanyat durant tots aquests anys.

Inici del concert, Montero amb l’ukelele.                                                 Públic a la pista A

“Per amor va començar i per amor s’acaba” és la frase que tothom recordarà d’aquests concerts.

Van començar amb un repertori de cançons alegres i festives, volien transmetre un ambient de festa major de poble, com en els seus primers concerts. I en el moment que van cantar la cançó de John Brown van pujar gent del públic a ballar la seva mítica coreografia, per crear un ambient encara més festiu van tirar confeti i tot el públic va fer una gran onada. 

 Moment en què es llencen els focs artificials

Cap a la meitat del concert van fer les cançons més antigues, les que cantaven als seus inicis. Quan van fer la introducció de la cançó Cavall estable, en veure que molta gent del públic no la sabia, van decidir ensenyar a tothom la seva lletra. Seguidament van interpretar Passos importants i bona part del públic va seguir la tradició de treure’s una peça de roba per cantar que «els passos importants se solen fer sense roba». 

Públic en el moment de la cançó Passos importants

Finalment, van cantar les seves cançons més emotives i sentimentals. Van acabar el concert amb la cançó de La gent que estimo i Sort de tu, on els membres del grup van anar a la plataforma del centre a cantar per acomiadar-se.

Durant tot el concert se sentien les emocions a flor de pell, des d’alegria i emoció fins a tristesa i pena perquè aquesta etapa s’acabava.

Moment final on tot el públic va encendre les llanternes del mòbil.