La casa, l’edifici i l’escola
L’Escola Municipal de Música Julià Canals està ubicada al centre de Molins de Rei en una casa modernista coneguda com a Can Bofill, construïda l’any 1905 per l’arquitecte Pere Ros i Tort. Aquest edifici, que compta amb planta baixa, soterrani i dos pisos, ha estat obert a la vila des de l’any 1979.
Al llarg dels anys, s’hi han realitzat diverses reformes per adaptar-lo a les necessitats del centre, sent la més recent la que va tenir lloc entre 2008 i 2010, destinada a optimitzar els espais principalment. Tot i això, l’augment d’alumnes i el canvi de model pedagògic han fet que l’espai actual resulti insuficient, fet que ha obligat l’Escola a utilitzar l’aula de música d’una altra escola, El Palau. Per això, s’espera poder disposar aviat d’una nova seu que aculli tot l’alumnat i permeti el creixement del centre.
L’Escola Julià Canals és un centre autoritzat per impartir ensenyaments musicals i està adscrit a l’Associació Catalana d’Escoles de Música. Ofereix cursos de sensibilització musical per als més petits i proporciona una sòlida base d’aprenentatge per a infants i joves. A més, promou la difusió de la música i participa activament amb actuacions en diferents activitats culturals de la vila.
Imatges d’esquerra a dreta: rebedor de l’escola, façana modernista de l’edifici i vistes des d’una classe. (Cristina Domènech)
Entrevista a un professor de l’escola, en Jonatan Soriano
En Jonatan és professor de flauta travessera i també fa classes de clarinet. Durant un temps també ha fet classes de llenguatge musical i ha portat algun grup de cant coral. A més a més, dirigeix un grup de cambra i l’orquestra de vent i, des de fa poc, fa classes de llenguatge musical per a adults.
Què t’agrada més d’aquesta escola?
D’entrada, l’ambient d’escola que hi ha. Sí que és important fer música, cuidar que els grups i els concerts funcionin bé i surti maco, però el que s’intenta, sobretot, és que els músics tinguin una experiència enriquidora i que es gaudeixi. Això es nota molt amb l’ambient del professorat i l’alumnat.
L’ambient que hi ha, com el definiries?
Un ambient molt proper, molt familiar. Es pot estar molt pendent de les necessitats de cadascú i tenir molta cura de les persones i tot això fa que l’ambient sigui molt agradable.
Més enllà de cantar o tocar un instrument, quines coses creus que s’aprenen en fer música?
Crec que quan aprens a tocar un instrument aprens a sentir la música, hi ha d’haver una interiorització. Aquest procés d’aprenentatge t’aporta una capacitat de concentració, escolta i reflexió.
Es lliga molt la part intel·lectual amb la part emocional, a l’hora d’interpretar és molt important saber què fas, saber com ho fas, però també és molt important les emocions que hi poses o el que et pot transmetre a tu o el que tu pots transmetre als altres.
De la manera que fem nosaltres música a l’escola, sí que és veritat que hi ha molta atenció individual, però sempre intentem que la vivència musical sigui també col·lectiva. Per fer música col·lectivament s’han de posar en comú moltes coses: la manera de pensar i entendre, tenir un esperit de col·laboració… I aconseguim tenir unes vivències enriquidores en grup que d’alguna manera ens uneixen. Quan estàs fent música amb altres comparteixes unes coses, un tipus d’amistat, que no comparteixes amb gent amb qui no fas música.
Què és el que més t’agrada?
Com que soc primordialment flautista, el que més gaudeixo és quan faig música i concerts amb els meus alumnes. L’altra cosa que més m’omple és quan a l’orquestra tenim el repertori treballat i podem portar-lo a concert, perquè, encara que no toques tu directament, aconseguir que tot un grup de gent pensi, es mogui, senti de la mateixa manera la música… Una peça maca i agradable, que transmet, ben feta i que la gaudim tots… Quan arriba aquest moment, que veus que funciona… És de les coses més xules que hi ha.
És difícil aprendre música?
Varia molt segons les capacitats naturals de cadascú. Com moltes activitats en la vida, hi ha gent que té unes aptituds naturals per fer-les i els serà més fàcil l’aprenentatge. No hi ha una resposta comuna per tothom, el que sí que és veritat és que sempre és més difícil sense ajuda. L’ajuda que et pot donar un professor és, precisament, fer planer aquest aprenentatge i arribar a qüestions de molta precisió que potser un sol no hi arribaria. És difícil fer música? Doncs és sí i no.
Què li diries a algú que vol començar a tocar un instrument?
Que vingui perquè ens ho passarem molt bé fent música. Després de donar les primeres nocions, de forma directa o indirecta també m’agradaria fer-li entendre que, perquè pugui continuar passant-ho bé fent música, necessitarà entrenar i practicar. Aquest missatge subliminar intento que s’agafi l’abans possible perquè si no, per molt que t’agradi la música i tinguis la il·lusió que sempre hi posem al principi tots, si no hi ha una dedicació mínima a l’instrument o l’activitat que sigui, arribarà el punt que no la podrà gaudir perquè no veurà progrés.
Imatges d’esquerra a dreta: flauta travessera, piano i concert de Nadal de les orquestres. (Cristina Domènech)
Entrevista amb la directora de l’escola, la Pilar Casals
La Pilar fa molts anys que està a l’escola i ara n’és la directora. És professora de cant coral, llenguatge musical i fa acompanyaments amb piano. També ha dirigit alguns anys l’orquestra.
T’agrada dirigir l’Escola de Música?
En aquesta escola és fàcil ser la directora. No és una escola de massa alumnes, però sobretot tenim un equip de docent que podem dir, primer, que són molt bons, segon, que són molt macos i hi ha molt bon ambient i, tercera, que ara a l’ajuntament tenim una cap i una tècnica que també es preocupen molt pel centre. Així mateix, les famílies col·laboren molt i tenim uns alumnes meravellosos. Per tant, dirigir l’escola és un plaer.
Què és el que t’agrada més del centre?
Quan vaig entrar a l’escola el primer que vaig notar és que al claustre es parlava amb molt d’afecte i respecte de tots els alumnes i crec que, a més a més, a part del bon nivell musical, l’ambient de professorat i alumnat és el que més m’agrada.
L’èxit no és només que els alumnes vagin al conservatori, l’èxit és el que aconsegueixes cada dia amb cada nen: que li agradi la música, que aconsegueixi les coses, que se senti a gust fent música i que la música formi part de la seva vida… és un tipus d’educació que és molt satisfactòria i, a més a més, dels alumnes també rebem una resposta molt maca. M’agrada tot.
Què penses de l’edifici?
Doncs penso que aquest edifici és preciós, és una casa modernista que és una joia. El que passa és que se’ns ha fet petit perquè l’escola ha anat creixent molt i hi ha unes condicions i una normativa que llavors és difícil de complir.
Hi continua havent demanda?
Sí, la prova d’això és que cada vegada anem pujant més d’alumnes i, a més, estem començant a tenir problemes amb les hores perquè, sobretot des de es va obrir la línia d’adults, ha tingut molt d’èxit. Cada any omplim tots els grups de petits.
Quines coses creus que s’aprenen en fer música?
El que comporta és l’educació de moltes aptituds transversals que serveixen en altres contextos com, per exemple, educar l’atenció, la capacitat d’esforçar-se i la capacitat de confiar que fent un esforç aconsegueixes resultats. La música és una cosa de constància. Després, també hi ha tota la feina en grup (es treballa a coral i grups instrumentals), en que es multiplica el resultat. Per separat, es treballa la responsabilitat i la música et dona una sensibilitat, un bon gust.
A part de tot el que aprens amb la música: d’afinació, de tocar un instrument, de seguir el ritme, de tenir una maduresa de moviments… és molt global.
És difícil aprendre música?
Jo crec que no, si s’ensenya bé. I el que passa amb la música és que ha canviat molt la manera d’aprendre’n en els últims anys. Ara la música s’adapta més a cada alumne, les escoles de música tenen un altre enfocament. S’ensenya des dels primers anys i s’ensenya al ritme de cada nen.
Què li diries a algú que vol començar a tocar un instrument?
Doncs que no s’esperi més. Que tocar un instrument és aprendre un idioma nou, és tenir un mitjà d’expressió, és una cosa que et pot acompanyar sempre i una que et fa aprendre i créixer.
Imatges d’esquerra a dreta: aula de l’escola, auditori de l’escola amb el piano i una altra aula. (Cristina Domènech)
Experiència d’una alumna
Com que l’escola de música de Molins de Rei està molt sol·licitada, no vaig entrar al principi, però després hi vaig accedir a través d’un sorteig de places. Em va canviar la vida. Al principi no m’agradava perquè era molt tímida i em costava entendre els conceptes a la primera. No obstant això, a poc a poc em vaig anar adaptant i he gaudit del cicle moltíssim. S’acaben formant uns grups classe en què hi ha molt bona relació entre els professors i els companys i es crea un vincle sinèrgic. A tercer d’ESO vam graduar-nos i, per part meva, vaig decidir que no volia anar al conservatori (estudis musicals avançats), però sí que segueixo a l’escola de música en un altre programa per alumnes que volen continuar.
El que més m’agrada és l’orquestra perquè ens passem gran part del temps rient i la relació entre companys és molt xula. Quan toquem una peça tots junts… és una cosa inexplicable, màgica.
Crec que d’alguna manera fer música m’ha donat la capacitat des de petita de ser constant en una feina, dur a terme activitats cooperatives (com orquestra) o individuals (com instrument) amb molta concentració i ben fetes i per sempre em quedarà un record dolç de tots aquests anys.
Oferta educativa a l’Escola de Música Julià Canals
Aquest projecte inclou diferents etapes i activitats enfocades a la descoberta i aprenentatge musical per a infants.
Per començar, es treballa la sensibilització a través de la descoberta musical. Pel que fa al llenguatge musical, els infants aprenen a llegir i crear música, així com a entonar i seguir el ritme (entre altres). També es realitzen tallers d’instrument, sessions breus orientades a escollir l’instrument que a partir dels set anys es podrà practicar. A més a més, els alumnes compten amb un pianista que els acompanya en audicions i proves.
Finalment, per fomentar la pràctica en grup, l’escolta, la concentració, la responsabilitat i la disciplina es fan activitats grupals com cant coral, orquestra, grup de cambra (per a alumnes que han acabat el cicle i volen continuar) i grups de combo (per a alumnes adults amb nivell bàsic d’instrument).
Imatges d’esquerra a dreta: porta del despatx de direcció amb l’inici de l’escala, porta de l’auditori i sostre d’una classe d’instrument amb oueres per a la insonorització. (Cristina Domènech)
