Guerres oblidades arreu del món

Somàlia

El conflicte a Somàlia comença el 1969 amb un cop d’estat per part del general Siad Barre per instaurar un règim socialista recolzat per Moscou. Durant el seu mandat va imposar una dictadura i va mantenir al marge del poder als clans somalis, trencant la convivència social. La guerra entre els clans va suposar la desaparició total del govern l’any 1991. Des de llavors la població de Somàlia ha viscut en un context de violència constant, extrema pobresa i recurrents sequeres.

Més tard, va haver-hi un aixecament per part dels tribunals islàmics per lluitar contra els senyors de la guerra amb el propòsit de prendre el poder absolut i instaurar un règim salafista, un corrent de l’islam que respon a la més estricta obediència de coràn. Amb els temps la seva violència descomunal i les seves tècniques terroristes es van convertir en una amenaça per a la regió i als ciutadans.

El desembre de 2006, unitats etiopies, amb tropes somalis i el suport dels Estats Units, van arribar a Somàlia i van recuperar la capital posant així fi al règim islamista. Això va permetre la instauració del govern provisional a Mogadiscio, però també va provocar la creació del grup yihadista Al Shabaab, un dels grups armats més violents i extremistes dels moviments islamistes somalis i afiliat amb Al-Qaeda. Sota la supervització de les Nacions Unides va haver-hi l’aprovació d’una constitució provisional el 2012, que va donar pas al primer govern federal de Somàlia.

L’any 2022 l’Exèrcit Nacional Somal, amb ajuda dels Estats Units i Turquia van decidir acabar amb els yihadistes. La primera fase va permetre alliberar 215 feus yihadistes només l’any 2023, però la segona fase mai es va dur a terme pels atacs de Al Shabaab, però també pels constants fracassos polítics del president Mohamud. Finalment, l’aprovació de reformes respecte a la constitució va suposar rebuig per part de social i de diversos polítics, que creuen que aquesta reforma només pretenia reforçar i consolidar el poder de l’executiu federal.

Actualment, la violència dels grups terroristes, que van provocar 7.643 morts el 2023, continua sent molt present al país Africà i suposen la principal amenaça al progrés i contrucció del govern. A més milers de famílies cada any es veuen amb l’obligació de fugir a indrets allunyats, on l’accés a l’aigua, l’aliment i l’atenció sanitària es veuen molt limitats.

Burkina Faso

Burkina Faso és la part més violenta del conflicte armat més ampli de la regió de Sahel, al nord d’Àfrica, que inclou Mauritània, Senegal, Mali, Burkina Faso, Níger, Nigèria, Txad, Sudan, Eritrea i Etiòpia. Fa uns deu anys que Burkina Faso ha sigut escenari de diversos enfrontaments violents entre les forces del Govern i grups d’insurgents islàmics, com Ansarul Islam, vinculat amb Al-Qaeda, i l’Estat Islàmic de Sahel (ISS). Juliol de 2025 va presentar-se un canvi un nou mapa administratiu o es canviaven els noms de les províncies i, més tard, a l’agost es va fer fora la coordinadora resident de l’ONU.

Gener de 2025, el grup GSIM va atacar la ciutat de Sebba, a la província de Yagha, i va prendre com a víctima dels seus abusos a la població. Segons els mitjans de comunicació a causa d’aquests atacs van morir set civils, quatre d’ells menors d’edat.

Més tard, a maig del mateix any, els membres del SIM van atacar Djibo, la capital de la regió de Soum, i es van fer amb el control de la base militar d’allà, matant aproximadament a 100 soldats. Dies després, entre l’onze i dotze de maig, les forces armades van matar al voltant de 58 civils i a vídeos compartits per les xarxes s’escoltava a persones armades insultar a les víctimes amb relació a la seva ètnia i acusar-les de ser terroristes, a més de disparar contra nens, nenes i gent gran.

Actualment, Burkina Faso viu un període d’inestabilitat, desaparicions forçoses, violència constant i repressió de la llibertat d’expressió.