CRÒNICA
Participar en el programa va ser una experiència molt especial. Va començar amb el programa contactant amb la meva escola per enviar-los un vídeo coreogràfic, més tard ens van voler venir a veure presencialment alguns representants del programa i allà li vam haver d’ensenyar una nova peça de coreografia. Així com vam haver-nos d’aprendre una coreografia ensenyada per ells ràpidament. Finalment, a l’última fase va ser un càsting final a uns estudis del programa, amb un jurat, després de l’actuació ens van donar la notícia que passàvem.
Vam estar uns mesos gravant algun contingut, com el nostre vídeo de presentació, vam fer un rodatge d’unes 4 hores a Can Malvehy, on va gravar una coreografia en diferents espais, entrevistes i contingut per a xarxes. Un altre dia vam gravar a La Casa Urbana un assaig on van venir la Sandra Granada i la nostra eufòrica Scorpio. Vam gravar també més contingut de xarxes, més entrevistes i unes dinàmiques de grup amb la coach emocional.
La Casa Urbana al 1r assaig Membres de La Casa Kid’s sent entrevistats
Finalment, va arribar la setmana de la gala. El dia d’abans ens van recollir amb un autobús i ens van portar al plató del programa, allà vam assajar les coreografies amb càmeres, vam gravar entrevistes per l’Info K i ens van fer una prova de maquillatge i perruqueria. Ens van tractar molt bé tot l’equip i ja ens en vam anar a assajar a l’escola.
Un dels reptes de la Casa Kids
El dia de la gala ens van venir a recollir molt d’hora, a les 8 h del matí, i en arribar van donar-nos el vestuari i vam passar a maquillar-nos i pentinar-nos. Després vam estar assajant i gravant contingut per xarxes fins que es van trucar per anar a plató. Vam ser els primers a sortir a actuar,més tard ens va valorar el jurat i vam fer un repte d’alfes, que és un trick de locking, en acabat ens va entrevistar l’Aina de Silva. Més tard ens vam canviar i vam preparar-nos pel segon ball, ja que no vam passar a la primera fase, vam fer el segon ball amb la cançó de Baby de Justin Bieber i va votar el jurat. Finalment, no vam passar a la següent fase, però va ser una experiència molt enriquidora.
ENTREVISTA
Dania de la Torre, de quinze anys, és ballarina de La Casa Urbana i ha format part de La Casa Kid’s en la seva participació al programa Eufòria Kid’s.
Quin és el teu estil i pas preferit de ball?
Els meus estils preferits són el locking, el contemporani i el commercial. I el meu pas preferit és un de locking que es diu scoobot-hop.
Si haguessis pogut escollir una cançó per fer la coreografia, quina escolliries?
Jo crec que escolliria la cançó de “My Humps” dels Black Eyed Peas
Quina coreografia, nostre o d’un altre grup, és la teva preferida?
La meva coreografia preferida és Baby de Justin Bieber feta per nosaltres a la gala 3 en la zona de perill. Pel seu ritme i les seves intensitats diferents.
Quin va ser el teu moment preferit del programa?
El meu moment preferit de tot el programa és quan ens van dir al càsting final que havíem passat ja que va ser un moment d’eufòria total.
Si haguessis de resumir l’experiència en una paraula, quina seria?
Clarament, la paraula que ho resum millor és Eufòria.
La Casa Kids amb la seva eufòrica, l’Scorpio
Sandra Renau és la mentora, gerent i coreògrafa de La Casa Urbana – La Casa Kids.
Com vas reaccionar quan ens van dir que participàvem en el programa?
La productora Veranda va contactar amb La Casa Urbana a través d’un correu formal convidant-nos a participar al càsting de la primera edició d’Eufòria Dance Kids. Al principi vaig ser una mica reticent, ja que no hi havia cap altra edició prèvia i, davant del desconeixement, abans de convocar les famílies o possibles ballarins, vaig voler obtenir més informació de la productora.
Com va ser el procés?
El primer càsting consistia a enviar un vídeo ballant i un altre parlant, on els ballarins explicaven per què creien que havien de ser seleccionats. Vam preparar una coreografia, vam gravar-nos i vaig editar el vídeo. Quan ens van dir que passàvem al segon càsting, la il·lusió va ser màxima. Aquesta vegada, la productora venia a l’escola! Van venir amb la coreògrafa del programa, la Sandra Granada, per fer-nos una prova de coreografia i valorar la nostra capacitat d’aprenentatge ràpid. Després ens van anunciar que hi hauria un tercer i últim càsting, a Badalona. Ens coincidia amb l’Esportíssim de Molins de Rei, així que vam actuar allà i tot seguit vam marxar corrents cap al càsting. Quan vam arribar, hi havia el director del programa, l’equip de xarxes, producció, realització, càmeres gravant… fins i tot l’estilista. Vam ser l’últim grup que van veure i, després de ballar com mai, davant de les càmeres ens van dir que passàvem. Ningú s’ho esperava!
Com vas reaccionar?
Em vaig emocionar molt més enllà de l’experiència d’Eufòria, perquè per primera vegada vaig veure els meus alumnes actuar com a veritables professionals, tot i la seva joventut. L’orgull era immens, tant per mi com per en Moi, que m’acompanyava com a segon coreògraf. El meu moment preferit va ser veure’ns al vídeo de presentació, on apareix el nostre municipi, Molins de Rei, i la nostra escola, La Casa Urbana. Aquell moment reflectia qui som realment, la nostra personalitat i el nostre estil.
Quina va ser la teva proposta tan coreogràfica com a estètica davant el programa?
Pel que fa a la proposta coreogràfica, vaig tenir poc marge d’intervenció, ja que en el primer ball —on ens jugàvem tot— la cançó i el vestuari van ser escollits per la producció del programa, ja que havíem de ballar amb un cantant d’Eufòria. Ara bé, si passàvem a la zona de perill, sí que podia triar el vestuari, i vaig decidir que fos amb els colors que ens representen: vermell, texà, negre i amb americana. Són looks que ens permeten ballar amb comoditat, elegància i polivalència d’estils.
Si haguessis pogut escollir una cançó per crear la coreografia, quina escolliries?
Sens dubte, hauria triat una cançó de gènere funk o groove dels anys 60 o 70, per la riquesa musical i rítmica que tenen aquests estils. Això hauria permès crear una coreografia molt més rica, jugant amb diferents ritmes i integrant estils com el locking, breaking, popping, rocking o waacking.
Quin va ser el teu moment preferit del programa?
El meu moment preferit va ser veure’ns al vídeo de presentació, on apareix el nostre municipi, Molins de Rei, i la nostra escola, La Casa Urbana. Aquell moment reflectia qui som realment, la nostra personalitat i el nostre estil.
Si haguessis de resumir l’experiència en una paraula, quina seria?
Orgull.
