El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar el 5 d’octubre l’avançament de les eleccions generals al diumenge 29 de novembre de 2026. La decisió arriba després de diverses setmanes de tensió política i del rebuig del Congrés a dos decrets relacionats amb l’habitatge.
Un dels principals motius de la convocatòria és la falta de suport parlamentari del Govern. El PP, Vox i Junts van votar en contra dels decrets, que incloïen mesures per protegir les persones davant dels desnonaments i facilitar la renovació dels contractes de lloguer.
Un d’aquests textos es coneix popularment com el decret Maricarmen, en referència a Maricarmen Abascal, una dona de 87 anys que va ser desnonada de casa seva a Madrid el 23 de setembre i que va morir posteriorment. El seu cas va provocar protestes a diferents ciutats i va augmentar el debat sobre les dificultats per accedir a un habitatge digne.
Pel que fa als partits polítics, es preveu la participació del PSOE, el PP, Vox, Podemos, ERC, Junts, PNB, EH Bildu, així com la formació Frente Ámplio de Sumar, Izquiera Unida, Más Madrid i Catalunya en Comú. Cada formació defensarà les seves propostes sobre qüestions com l’habitatge, l’economia i els serveis públics.
Un altre tema present en el debat polític és la situació de Ceuta, que ha viscut una crisi migratòria. Aquest assumpte ha generat diferències entre els partits sobre com gestionar les fronteres i l’arribada de migrants.
Les eleccions permetran als ciutadans decidir quina formació tindrà més suport per governar. La campanya electoral començarà el 13 de novembre i acabarà el dia 27, dos dies abans de les votacions.