Yasuní, un paradís natural amenaçat pel petroli

L’organització YASunidos és un col·lectiu ecologista de l’Ecuador que va sorgir el 2013 amb l’objectiu d’aturar l’explotació de petroli al Parque Nacional Yasuní. Aquest és considerat un dels llocs més megadiversos del planeta. Per això, lluiten per protegir-lo de la contaminació i la fragmentació de l’hàbitat que provoca la indústria de l’hidrocarbur.

Pedro Bermeo, de l’Equador, és coordinador jurídic i portaveu de Yasunidos. Va participar en el procés constituent de la consulta popular equatoriana de 2023 per determinar si s’havia de continuar amb l’extracció de petroli a la selva amazònica del Yasuní o modificar les polítiques per aturar l’explotació del cru.

El 2007 el govern va proposar deixar 850 milions de barrils de petroli sota terra al Bloque 43 (ITT) i, a canvi, la comunitat internacional entregaria a Ecuador una compensació econòmica d’uns 3.600 milions de dòlars. Aquesta proposta es va cancel·lar perquè no es van recaptar els fons esperats i l’Estat va donar pas a l’extracció. I, durant anys, el col·lectiu YASunidos va recollir signatures per exigir una consulta popular per aturar l’explotació de petroli.

L’agost de 2023, aproximadament el 59% on el poble equatorià va votar majoritàriament a favor de mantenir el petroli del bloc 43 ITT indefinidament sota terra. Tot i això, el procés de desmantellament de la infraestructura i l’atur dels pous de petroli ha patit endarreriments i debats sobre l’impacte econòmic i temps per la seva execució. És un camí complex que avança de manera progressiva però amb forta controvèrsia pel que fa als calendaris fixats per l’Estat equatorià.

El mandat de la consulta popular de l’agost de 2023 discaminava que el govern tenia el termini d’un any per retirar la infraestructura. Tot i això, a la pràctica, la realitat tècnica i econòmica ha dilatat els terminis de manera considerable.

Tot i això, el procés de desmantellament de la infraestructura i l’atur dels pous de petroli ha patit endarreriments i debats sobre l’impacte econòmic i temps per la seva execució. És un camí complex que avança de manera progressiva però amb forta controvèrsia pel que fa als calendaris fixats per l’Estat equatorià.

El mandat de la consulta popular de l’agost de 2023 discaminava que el govern tenia el termini d’un any per retirar la infraestructura. Tot i això, a la pràctica, la realitat tècnica i econòmica ha dilatat els terminis de manera considerable.