El dia va començar amb la quedada a l’estació on cada alumne va portar el seu propi tiquet de tren per poder anar cap a Sant Feliu. Un cop arribats al poble, vam començar a caminar tranquil·lament amb els nostres companys cap al cine. Abans d’això, vam parar a un parc on vam poder esmorzar, i després, un cop allà, ens van fer entrar ordenadament i escollir butaca per asseure’ns.
Molts de nosaltres no sabíem encara quina seria l’elecció cinematogràfica de l’equip docent, és per això que molts alumnes es van sorprendre en sentir El 47, ja que és una pel·lícula bastant coneguda atès que anteriorment ja ha guanyat diversos premis.
Les sensacions en acabar la pel·lícula han estat bastant bones entre els alumnes, s’han sentit molts “ei, doncs a mi sí que m’ha agradat” i “comparada amb la d’altres anys, aquesta ha estat molt més xula” opinions raonables, ja que hem pogut comprovar de primera mà que aquesta pel·lícula és molt emotiva i maca.
La pel·lícula tracta temes molt intensos. Per una banda, la memòria històrica de la nostra societat, El 47 s’endinsa en els fets del 1947, any clau de la postguerra franquista, marcat per la repressió política i la por. En les escenes es poden veure personatges enfrontant-se a autoritats, amagant-se i revelant-se, tot mostrant la tensió i la injustícia de l’època. D’altra banda, també es centra en la resistència i la dignitat humana. Es pot veure clarament quan el protagonista diu “Lo último que perderé es mi dignidad; dignidad a tener luz, agua, un techo…” Finalment, també remarca la importància de la transmissió d’aquests valors i memòries a la descendència, sempre que la filla es comparava amb els ciutadans de centre ciutat, el pare li recordava constantment per tot el que havien passat i lluitat per ser com són i on són, insistint-li que mai ho oblidi.
En conclusió, trobem que és important pels alumnes que el centre proposi més sortides com aquestes, ja que és una forma de demostrar que es poden aprendre valors sense la necessitat de prendre apunts.
