Com cada any, el centre ha tornat a proposar lectures obligatòries, en el cas de llengua castellana el llibre Marina, ha estat un encert?
Marina és una obra de l’escriptor Carlos Ruiz Zafón, és una novel·la d’autodescobriment, misteri amb un toc d’amor i ambientada en la Barcelona de 1980. La història se centra en els protagonistes Òscar i Marina i com aquests van descobrint pistes sobre un misteriós cas d’experimentacions amb cossos de difunts que han estat modificats pel científic Mijail Kolvenik, un dels altres protagonistes clau de la història, de tal forma que passaren a ser criatures monstruoses que mai moren.
El llibre transmet la idea del perquè de l’existència humana i el desig humà de desafiar els límits de la natura i enganyar a la mort. ”Quin significat té la vida si sabem que tot el que estimem és efímer per naturalesa”.
És un llibre amb moltes descripcions i un desenvolupament lent, d’aquí que es pugui fer pesat si es llegeix d’una forma lenta i més sabent que després es farà un examen de la lectura.
Potser per això un llibre d’entrada interessant pot no acabar agradant als alumnes, ja que s’acostuma a relacionar l’hàbit de llegir com una tasca més, una altra preparació per un examen i s’està més pendent d’apuntar-se cada fet per a després recordar-se’n que no pas de gaudir de la lectura.
És per això que sorgeixen les preguntes; és adequat forçar la lectura d’un llibre? Els alumnes agafen manies a llibres perquè són molt actius i costa de recordar tot el que passa? No seria millor avaluar la lectura d’una altra manera?
