Primer de tot, ens podries parlar de tu?
Doncs em dic Eric Nadal, tinc quinze anys i visc aquí a Molins de Rei.
Com vas entrar en el món de la bicicleta? Creus que la teva família va influir?
Doncs vaig començar amb tres anys, quan els meus pares em van regalar la meva primera bicicleta, que era de fusta, i anava per les muntanyes dels Alps. Crec que la meva família m’ha influït molt perquè el meu pare sempre ha estat ciclista i des de petits sempre anàvem junts i des de fa uns 3 o 4 anys he començat a implicar-me més en aquest esport.
Què et va moure a seguir amb la bici i no canviar cap a un altre esport com futbol o bàsquet?
Va ser la referència del meu pare, i així com molts nens, els seus pares són els seus ídols i la bici tenia alguna cosa que no tenen altres esports com el futbol, que era el risc i també se’m dona bé, i per això no he volgut canviar. Sí que hi ha hagut una temporada que m’agradava més el futbol o altres esports, però sempre he estat lleial al ciclisme.
Què necessites per entrar en aquest esport?
En l’àmbit material, necessites una bona bici, també per a seguretat necessites un casc i unes ulleres i si un vol, també pot agafar uns guants. A nivell més personal, la resistència que un te quan inicia no és tan important, tot i que pot ajudar, ja que es construeix. També una cosa molt important és la constància, perquè és un esport que requereix moltes hores i com en qualsevol esport, vas millorant a poc a poc a cada entrenament.
Consideres que la bicicleta és un esport fàcil?
No, la bici de carretera no, tot i que la de carretera és més fàcil, també cal un cert esport i té més riscos. La de muntanya que és la que faig jo, no és el que diguem fàcil, tot i que pot estan influint per on vas, ja que si vas per pistes, és més fàcil. Però principalment no, perquè et cal tenir bona musculatura, i bon equilibri, i també cal saber controlar la bici, i ja quan entres en parts més tècniques, ja tot això influeix més.
És fàcil combinar el ciclisme amb la vida d’un estudiant?
Sí, és fàcil, encara que hi ha setmanes que no puc entrenar molts dies perquè requereix moltes hores, per això, intento entrenar mínim tres dies a la setmana normalment opto per dimarts dijous i dissabte, i si puc un dia extra, com dilluns o diumenge millor. Tot això també ho canvio amb el gimnàs, que intento fer dos dies mínim, així també guanyo una base de musculatura que em permet dominar millor la bici.
Què és el que més t’agrada d’aquest esport i quina és la teva modalitat preferida?
El que més m’agrada és quan baixo per trialeres o per a llocs difícils perquè em dona molta emoció. La meva modalitat preferida i la que faig, és cross country i ciclocròs, però aquesta la faig més a l’hivern i no m’hi dedico tant.
Per què vas decidir fer la peniescalada?
Docs m’ho vaig prendre com un repte diferent del que estic acostumat, ja que era un cronometratge, i perquè era a molins, vaig pensar que era una bona manera de donar suport al poble. Aleshores, el meu amic Ramon i jo, vam decidir apuntar-nos-hi i gaudir-ho.
Com et vas sentir quan et va tocar competir contra gent de 3 anys més gran que tu?
Doncs jo creia que era capaç, no em va fer por ni em va intimidar, perquè a les curses que faig la gent és més gran que jo i quedo en bones posicions.
A vegades pot ser difícil d’afrontar això de ser el més jove en una carrera?
Sí, però tampoc no li dono molta importància i a més, normalment hi ha més nois com jo, però amb un o dos anys més. Però tot això em dona mèrit, per exemple, en la meva última carrera que he fet, que vaig quedar quart, i això volia dir que vaig quedar per endavant de gent adulta i que té bicis més bones, i això també m’emociona molt.
Com et vas sentir quan vas quedar tercer?
No m’ho esperava, sincerament no m’ho esperava, creia que faria mínim setè o vuitè. Mai a la vida hauria dit que quedaria tercer.
A tu, fins a on t’agradaria que arribés la teva carrera com a ciclista?
Doncs jo personalment no m’hi vull dedicar, perquè o ets molt bo o no entres en el món del ciclisme professional, llavors per a mi, el ciclisme és el meu esport, i de gran vull continuar fent curses sense dedicar-hi professionalment, seria la meva manera de mantenir-me en forma.
Què li diries a algú que acaba de començar?
Doncs que tingui constància i que no ho deixi mai, també si pot apuntar-se a un gimnàs per guanyar musculatura i equilibri millor. A més a més, li diria que entreni les màximes hores que pugi.
