Quant fa que vas començat a ser àrbitre? Per què?
Vaig començar perquè vaig veure un anunci que feien d’una escola d’estiu d’àrbitres i vaig decidir apuntar-m’hi perquè jo sempre havia jugat a futbol sala i vaig ser entrenador encara que ho vaig deixar. Vaig veure-ho i vaig decidir provar-ho, i ja farà quatre anys d’això.
Com creus que es comporten els adolescents i la gent de la grada quan entren dins d’un camp de futbol?
Els jugadors, al cap i a la fi, estan disputant, podríem dir que el seu orgull, tant en l’àmbit personal com el de l’equip, fa sempre hi puguin haver inquietuds o preocupacions de perdre o que no surti com esperaven. És llavors quan poden reaccionar, enfrontar-se o enfadar-se. Després també hi ha la grada. N’hi ha de molt bones que es dediquen a animar l’equip. Però també n’hi ha de dolentes que l’únic que fan és queixar-se i reclamar accions les quals algunes tenen raó, però en moltes altres no.
Com afrontes les baralles dels jugadors?
Al final sempre busco el diàleg sigui amb l’entrenador o entre els jugadors, però també m’agrada que l’entrenador sàpiga veure que els jugadors estan fent accions mal fetes i, per tant, sigui ell qui “castigui” al jugador.
Has estat jugador de futbol? Notes molta diferència respecte a quan tu jugaves?
Vaig jugar a futbol quan era petit i ho vaig deixar quan tenia 14 anys. Vaig passar a futbol 11, al final és una altra perspectiva de veure-ho, ja que mai havia estat en la pell d’àrbitre i ho vivia molt diferent. Si ara fos jugador, el que és la perspectiva del partit seria molt diferent, ja que mantindria el respecte cap als àrbitres, sabria com gestionar certes coses que si no has sigut àrbitre no sabries com gestionar.
